miércoles, 17 de junio de 2020

Dones que no perdonen, Camilla Läckberg


Fitxa tècnica
Autora: Camilla Läckberg
Editorial: Edicions Amsterdam (fes clic per anar a la web de l'editorial)
Any de publicació: 2020
Número de pàgines: 205
Génere: Novel·la negra

Sinopsi de Dones que no perdonen
L’Ingrid va renunciar a la seva carrera professional per tenir cura de la seva filla, mentre el seu marit es convertia en cap de redacció d’un dels diaris més influents de Suècia. La Brigitta és mestra d’escola, tothom l’adora, però ningú no sap l’infern que viu a casa. La Victoria és una dona russa casada per internet amb un suec de poble alcoholitzat i, en la distància, explica contes de fades a la seva mare. A ulls del món, les seves vides són perfectes, però totes tres viuen sotmeses a la voluntat i al desig dels seus marits. Fins que arriba un dia que, sense haver-se conegut, troben el pla perfecte per aconseguir la llibertat.

L’autora dels crims de Fjällbacka s’endinsa en la història de suspens de tres dones que no estan disposades a ensorrar-se per culpa d’un home. Com afirma el diari La Repubblica: "Una trama perfecta d'una de les mestres de la ficció mundial".

Impressions



L'any passat amb la publicació de La gàbia d'or, la Camilla Läckberg va començar una nova aventura literària, allunyant-se de la sèrie dels crims de Fjällbacka, dedicant-se a escriure obres independents, thrillers i crims però una mica diferents al que ens tenia acostumats.

Segurament el que més destaca dels dos llibres independents que porta publicats és una clara reivindicació feminista. Com ja passava a La gàbia d'or, on la seva protagonista era una dona que prenia les regnes de la seva pròpia vida i no permetia que mai més un home l'humiliés, Dones que no perdonen està clarament en la mateixa sintonia. 

Tres dones, la Ingrid, la Victoria i la Birgitta, són les úniques protagonistes d'aquesta història, ah i és clar, els seus marits. Són tres dones que no tenen res en comú, sol la Ingrid i la Birgitta es coneixen, però no tenen una relació d'amistat, el que les uneix és que les tres són víctimes dels seus propis marits, d'una tirania masclista que ja dura massa temps, que sobreporten en silenci i que no estan disposades a suportar més. Tres dones que prenen també les regnes de la seva vida, que decideixen venjar-se dels seus esposos despotes, violents i infidels, però és clar, venint de la Camilla, una autora de novel·la negra, negríssima, ho fan d'una manera molt especial. 

Dones que no perdonen és un llibre curtíssim, que es llegeix pràcticament d'una tirada, i narrat en primera persona per les tres protagonistes, amb capítols breus, a vegades d'una sola pàgina, i que van alternant les històries dels tres personatges, amb la qual cosa pel nom del capítol sabrem quina de les dones posarà veu al mateix. 

Amb la història personal de cadascuna de les tres protagonistes i que és la dura realitat de tantes i tantes dones al món, ja que la seva no és una vivència aïllada malauradament, es posa de relleu una clara denúncia social sobre la violència de gènere, els maltractaments i els abusos en l'àmbit domèstic i en general tot tipus de violència dels homes contra les dones. El moviment me too pren protagonisme i s'erigeix com una única bandera per aquestes tres heroïnes. 

A nivell narratiu, tots sabem que l'autora sueca és una excel·lent narradora d'històries, la seva prosa és directa i elegant, sap com arribar al lector i atrapar-lo des d'un bon inici. Sap com crear personatges interessants i ben construïts alhora que dibuixa diàlegs espontanis i creïbles. És doncs un tastet, degut a la seva petita extensió, de la seva forma d'escriure i narrar tan característica i lloable, que té encisats a milions de lectors, i no és per menys. Ara bé, els que hem llegit tota la sèrie de l'Erika, trobem a faltar un altre títol protagonitzat per aquest personatge, que ens torni a fer gaudir de la meravellosa ambientació de Fjällbacka i de les històries fosques que l'autora sueca ens ha anat regalant. 

Així doncs, acabo recomanant la lectura de Dones que no perdonen, m'ha agradat i m'ha enganxat la història d'aquestes tres heroïnes que han decidit plantar cara a la dura situació en la que les seves parelles han convertit la seva vida, en no ser esclaves de cap ser humà i en que ningú coarti la seva llibertat ni s'atreveixi a humiliar-les mai més. Una lectura recomanable i de lectura  àgil i senzilla, degut a la seva curta extensió i a l'habilitat narrativa de l'autora, un tastet mentre esperem que es publiqui la seva propera novel·la.

.· 𝓅𝓊𝓃𝓉𝓊𝒶𝒸𝒾𝑜́ 🌕🌕🌕🌕🌑

Vҽɾօ Ɱ.




No hay comentarios:

Publicar un comentario

¡Gracias por tu comentario!

Fuego en Oxford, Cara Hunter

  RESEÑA Termino esta lectura con ganas de más. Y es que 'Fuego en Oxford' me ha tenido totalmente abstraída y sumida de lleno en su...