CAT - La pacient silenciosa, Alex Michaelides

Fitxa tècnica
Títol original: The Silent Patient
Autor: Alex Michaelides
Traductora: Anna Puente i Llucià
Editorial: Amsterdam Editorial (clica per anar a la web de l'editorial)
Any de publicació: 2019

Número de pàgines: 397

Gènere: Thriller

Sinopsi de La pacient silenciosa

L’Alicia Berenson tenia trenta-tres anys quan va matar el seu marit. Era una pintora cotitzada, les galeries de Londres se la disputaven per exposar les seves obres. S’estimava el seu marit, se’n preocupava. Fins que un vespre el va lligar a una cadira i va disparar cinc cops contra ell. L’Alicia no va tornar a parlar mai més.

Sis anys més tard, Theo Faber aconsegueix una plaça a The Grove, una unitat forense protegida del nord de Londres. En Theo és un ambiciós psicoterapeuta convençut que triomfarà allà on tants altres han fracassat: està obstinat a ajudar l’Alicia a recuperar la parla, a resoldre el misteri del seu silenci. Aviat descobrirà que el mutisme de l’Alicia està més arrelat del que es podia arribar a imaginar. Però si finalment parlés, estaria disposat a acceptar la veritat?

Impressions

L'Alicia Berenson fa sis anys que no ha tornat a pronunciar una paraula. Des de la nit en què va canviar tot. Des de la nit en què suposadament va assassinar al seu marit, en Gabriel. Formaven un feliç matrimoni; ella una pintora brillant i cada cop més cotitzada; ell, un cada cop més aclamat fotògraf. Però una nit calorosa d'agost, al poc de tornar en Gabriel a casa, la veïna va sentir soroll de trets i va avisar la policia. En arribar es van trobar una escena dantesca, horrorosa. En Gabriel, abatut, lligat a una cadira i amb varis trets d'arma a la cara. Al seu costat, l'Alicia, ensangonada, amb ferides als canells i amb l'arma homicida a la mà. Des d'aquella funesta nit no va tornar a parlar, ni tan sols en el judici en què la van condemnar per la mort del seu espòs. Ni una paraula per defensar-se, per explicar el què realment va passar, si no va ser ella la que va matar en Gabriel, és clar. Des de llavors només un cop ha expressat una mica la voràgine de sentiments i emocions que devien estar dins la seva ment: al poc de la mort d'en Gabriel, va dibuixar un quadre, un autoretrat, que va titular Alcestis, la protagonista d'una tragèdia grega.

L'Alicia va ser condemnada i, donat el seu historial, internada a una institució per persones que pateixen algun tipus de trastorn psiquiàtric, The Grove. Allí arriba un jove psicoterapeuta, en Theo, el qual es presenta explicant-nos que va estudiar Psicoteràpia no per una altra cosa sinó per ajudar-se a si mateix, donat que va patir una infància bastant traumàtica causada per un pare violent i tirà. Ha demanat expressament el seu trasllat a aquest centre, ja que està gairebé obsessionat amb el cas de l'Alicia. El coneix de primera mà (de fet, va acaparar moltes portades de diaris i programes de televisió) i no ha parat fins a aconseguir tractar-la. Farà tot el possible perquè l'Alicia torni a parlar i per descobrir què va succeir en realitat aquella nit, i sobretot, què va portar l'Alicia a assassinar el seu marit. De seguida en Theo alterna les sessions de teràpia amb visitar i entrevistar-se amb el reduït nucli de persones que formaven part de la vida de la pintora: el seu cunyat, el propietari de la galeria d'art on exposava els seus quadres i alguns parents. Poc a poc aconseguirà entendre més la seva pacient, am traços d'un passat imprescindibles per comprendre la seva situació actual, on hi ha secrets i mitges veritats, i on no tothom és el que aparenta.

Bé, nosaltres també anirem coneixent els últims dies de l'Alicia, els seus pensaments i sobretot, intuirem les seves cabòries i pors, a través del diari d'aquesta, que es va alternant amb la narració en primera persona d'en Theo. Per tant, majoritàriament disposem del seu punt de vista, i les evolucions de l'Alícia les coneixerem a través del seu psicoterapeuta, amb explicacions molt interessants sobre aquesta matèria, com la importància de la infància en la construcció de la nostra conducta d'adults, etc. Alhora en Theo també ens oferirà la seva pròpia experiència personal fora de The Grove, des de pinzellades la seva infància o l'etapa com a estudiant, i el seu matrimoni amb la Kathy. És tracta d'un relat íntim i carregat de ritme, que de seguida crea una mena de connexió íntima amb el lector, sembla que ens ho està explicant directament, que va per nosaltres. Però és clar, també es tracta d'una narració esbiaixada, ja que ho fa, recordem, en primera persona.

Durant tota la novel·la el sentiment que més sacseja al lector i alhora el que més impulsa a continuar llegint és, sens dubte, la incertesa de si l'Alicia va matar o no el seu marit. Ho sabrem si en Theo aconsegueix fer-la parlar, d'obrir-se a algú després de tants anys, de tants metges i professionals que no ho van aconseguir, de teràpies i tractaments frustrats.

Un llibre on apropar-nos a la psique humana, amb referències a la cultura grega, que m'han encantat, com el mite d'Alcestis i algunes altres al·lusions que no han fet més que afegir un plus de qualitat a la novel·la. És cert també, que durant la lectura vas ordint les teves pròpies hipòtesis, et sembla que veus el culpable o la culpable clarament en molts moments, fas i desfàs teories, però crec que res et prepara per al final que t'espera. Rodó. 

Per acabar, i en síntesi, La pacient silenciosa s'ha colat entre les millors lectures d'aquest any. Un thriller enormement addictiu, molt ben escrit i que catalogaria com exquisit, vaja. Una lectura impressionant i que aconsegueix captar la teva atenció des del principi, fent-te partícip d'una història on la psique humana és la protagonista; totalment recomanable, és més, diria que quasi imprescindible. Seguiré molt d'aprop aquest autor, perquè estic convençuda que donarà molt que parlar.

.· puntuació 🌕🌕🌕🌕🌕