[CAT] No hi ha llum sota la neu, Jordi Llobregat

Fitxa tècnica

Títol original: No hay luz bajo la nieve

Autor: Jordi Llobregat
Editorial: Columna edicions (fes clic per anar a la web de l'editorial)
Any de publicació: 2019
Número de pàgines: 543

Génere: Novel·la negra

Sinopsi de No hi ha llum sota la neu

Un home despullat, amb les mans lligades i les parpelles cosides amb un filferro apareix submergit dins les aigües glaçades d’una piscina durant la construcció de l’estació d’esquí Vall de Beau, al Pirineu. Es tracta de la infraestructura més emblemàtica de la candidatura hispano-francesa als pròxims Jocs Olímpics d’Hivern.

La sotsinspectora Álex Serra i el tinent de policia francès Jean Cassel seran els encarregats de la investigació. Després d’estar un temps apartada del cos a causa d’un greu incident en què Serra va disparar a un company, els seus superiors l’envien a les muntanyes a investigar el cas. Serra va créixer en un poblet de la zona, a l’altra banda de la vall. Ningú coneix el lloc tan bé com ella.

Quan torna, es troba tot allò que pensava que havia deixat enrere: una muntanya despietada i un entorn opressiu dominat pels secrets i els records d’un passat que encara no ha superat. Ara, a més, un assassí intel·ligent i implacable la posarà a prova, ja que aquest serà només el primer d’una sèrie de crims que tenen a veure amb una història que ha estat oculta durant dècades. Només qui la conegui podrà resoldre el cas i atrapar el misteriós criminal.

Mentrestant, està a punt de desencadenar-se la tempesta més devastadora dels últims vint anys.

Impressions

La sotsinspectora Àlex Serra del cos dels Mossos d'Esquadra a Barcelona, no està passant pel seu millor moment, ni personal ni professional. En l'últim operatiu els nervis i la tensió van poder amb ella, i va acabar disparant, accidentalment, el seu company. Sent que el seu món es desploma, doncs més enllà de la seva professió, no té res. Ni amics, família o aficions, no coneix res d'això, ni tan sols té relació amb els seus companys, que normalment opten per allunyar-se d'ella. 

Però el descobriment, sense vida, d'un noi a les instal·lacions de l'estació d'esquí que s'està construint a la Vall d'en Beau, en ple Pirineu, i que ha de ser la infraestructura més important dels propers i decisius Jocs Olímpics d'hivern que organitzen conjuntament Espanya i França, fan que el seu cap, decideixi enviar-la fins allà. Un territori que ella coneix bé, doncs va passar la seva infantesa a la zona. Un lloc que no li porta, precisament, bons records, doncs la seva infantesa està marcada per un drama personal que va ser decisiu per entendre el dur i solitari caràcter de la policia. Fumadora compulsiva, li agrada treballar sola ja que les relacions interpersonals no se li donen gaire bé, per això no està del tot satisfeta quan li anuncien que, donat que la víctima és francesa, haurà de treballar amb en Jean Cassel, un policia de la Gendarmeria enviat fins allà per cobrir el cas. El reduït grup d'investigació el tancaran, els joves Mossos, Alícia Vila i l'Alain, que demostraran que, si bé no tenen experiència en casos d'assassinat, sí posaran tota la seva voluntat. 

El primer que he d'admetre és que m'ha guanyat la ploma d'en Jordi Llobregat. No he llegit el seu anterior llibre, El secret de Vesalius, i he de dir que repetiré, doncs a part de gaudir d'una història treballada i complexa, amb molts matisos, també ho he fet amb la forma d'escriure i narrar del valencià. Estem davant un llibre addictiu, que beu de diversos gèneres, amb misteris familiars, secrets obscurs i impronunciables, fets històrics i un toc sobrenatural que, per sort, no té molta força ni protagonisme, però que ajuda a nodrir a la història d'un halo màgic i misteriós. I és que No hi ha llum sota la neu està dotat d'un ritme continu i lleuger, a cop de capítols curts i construït amb una prosa senzilla, una narració fluïda i molt solvent, esquitxada amb molts diàlegs i uns personatges creïbles i complexos.

A través d'un narrador omniscient, el llibre alterna la investigació policial actual i el diari de la Raquel, una noia jueva que va haver de sobreviure a l'horror nazi, i per això va haver de fugir del seu París natal. I la seva fugida la va portar a creuar els Pirineus. El testimoni de la Raquel, li serveix a l'autor per donar un plus al llibre, i introduir fets històrics, com la fugida dels jueus pels nostres Pirineus, les dures circumstàncies en què havien de fer-ho, els abusos dels quals n'eren víctimes i la desolació de molts d'ells, Una història meravellosa la de la Raquel, que s'erigeix com una altra protagonista, i que tot i que en un principi no trobarem relació amb els fets principals, la seva incidència la descobrirem a mesura que avanci la història.

L'ambientació juga també un paper fonamental en aquest llibre, doncs l'acció es delitima a un lloc entre muntanyes, tancat, on la natura portentosa i indomable esdevé un protagonista més, juntament amb la climatologia adversa, que es converteix en un mantell blanc i fred, impenetrable i perillós. La zona, que tinc el plaer de conèixer, és un lloc idíl·lic, a cavall entre el Pirineu lleidatà i gironí, i l'autor ha sabut, amb descripcions breus però intenses, sense sobrecarregar la narració, transportar al lector a aquest territori, podent fàcilment imaginar la vall o palpar el fred de la neu, que s'encarregarà d'enfosquir la trama tornant-la un tant claustrofòbica. 

Per una altra banda, destacaria el bon treball de Llobregat en la construcció dels personatges. M'ha agradat molt la protagonista, la irreverent Àlex Serra, tot i aglutinar molts clixés, ja que el seu humor agre i àcid, m'ha recordat en moltes ocasions a en Harry Hole. La resta de personatges, i en són uns quants, també es troben perfectament construïts, sobretot en Cassel, el seu col·lega francès. Sobre ambdós recaurà tot el pes de la investigació, amb uns assassinats que seran molt més complexos del que en un inici imaginaven. I si alguna cosa m'agrada d'aquest tipus de novel·les, és que l'autor es guardi secrets, girs i cops d'efecte fins al final, deixant-nos moltes vegades sorpresos i amb la boca oberta. Així que, chapeau.

Per finalitzar, No hi ha llum sota la neu és una novel·la molt addictiva, que es nodreix de diversos gèneres literaris i de la que és difícil desenganxar-nos en moltes ocasions. Un llibre on l'ambientació és un pilar fonamental, però també la història de venjança que guarda i que té el seu origen molts anys enrera, els obscurs secrets d'una poderosa família i aquells que la van rodejar, i les grans dosis de misteri i suspens, són molts dels ingredients que faran que gaudim molt d'aquesta lectura. Sens dubte, no serà l'últim llibre que llegeixi de l'autor valencià.

.· puntuació 🌕🌕🌕🌕🌗