La distància fins al cirerer, Paola Peretti

Fitxa tècnica
Títol original: La distanza tra me e i cilegi
Autora: Paola Peretti
Editorial: Editorial Amsterdam (clica per anar a la web de l'editorial)

Any de publicació: 2019

Número de pàgines: 207

Gènere: Narrativa

Sinopsi de La distància fins al cirerer

La Mafalda té nou anys i una única certesa: en sis mesos deixarà de veure-hi del tot. La distància a la qual divisa el cirerer de la seva escola serà la unitat de mesura de la seva pèrdua de visió. Cada dia que passa hi ha d’estar més a prop, per contemplar-lo bé. És per això que apunta en una llibreta les coses que li agradaria fer abans no sigui massa tard: comptar les estrelles que il·luminen la nit, jugar a futbol, pujar al cirerer… Però amb l’ajuda de la família i els amics descobrirà que les coses essencials no cal veure-les per sentir-les. Només així podrà deixar enrere la ràbia i la por, per encarar el seu destí sense haver de renunciar a res.

Paola Peretti s’ha inspirat en la seva pròpia malaltia per escriure una novel·la plena de sensibilitat, tendresa i coratge. La distància fins al cirerer és un debut amb vocació de clàssic, un cant a la vida que s’ha guanyat el cor de lectors i crítica d’arreu del món.

Impressions

Acabo de concloure La distància fins al cirerer, una delícia de lectura, plena de sensibilitat i valentia, on la italiana Paola Peretti ha emprat la seva pròpia malaltia per crear aquest talentós treball. La voràgine de sentiments i tendresa i una prosa directa i delicada fan que esdevingui un llibre àgil i de lectura ràpida.

La Mafalda està a punt de complir deu anys i és una nena desperta i alegre, a la que, sobretot, li agrada passar l'estona amb el seu gatet, l'Ottimo Turcaret. Però no és una nena qualsevol. En només sis mesos deixarà de veure-hi del tot. Així els hi ha confirmat la metgessa, un terrible diagnòstic que la Mafalda rep de primera mà acompanyada dels seus pares, els quals mai li han amagat res de la seva salut. Té una estranya malaltia anomenada d'Stargardt, que consisteix en la pèrdua gradual de la visió, fins a quedar-se a les fosques. De fet, la Malfada ja fa temps que no hi veu bé, al mig sempre hi té un punt negre i la resta com una boirina. Sempre ha de portar les ulleres i llegir ajudada d'una lupa, que fa a sola a casa, ja que davant els demés li fa vergonya. Però ara va de debò, en poc temps la llum s'apagarà per a ella. 

Així de terrible comença el nostre llibre, coneixent a la protagonista, la Mafalda i el seu dur futur. Però tot i això, el llibre esdevé una lectura bonica i positiva, plena d'innocència i coratge. El fet que el narrador sigui la mateixa Mafalda fa que empatitzem des del primer moment amb la nena, i que visualitzem des del seu punt de vista la situació en què es troba, els seus pensaments i sobretot, les seves pors. Ens posarem en la posició d'una nena d'apenes deu anys, amb la seva visió del món i de les coses, que s'enfronta a una realitat que l'acompanyarà tota la vida i que ni un adult sabria com empassar-se.  

El llibre està dividit en cinc parts, i cadascuna porta com a títol la distància de la qual la Malfalda divisa el cirerer de la seva escola. Un arbre que li encanta i on pensa que hi ha anat a viure la seva àvia, amb la que estava molt unida. Així, per tant, comencem el relat amb Setanta metres i l'última part es titula Trenta metres. Com diu la sinopsi, aquesta distància serà la mesura de la seva progressiva i imparable pèrdua de visió. Per això, la Mafalda anota en una llibreta les coses que vol fer abans que deixi de veure-hi, i que titula "coses que vull moltíssim (i que ja no podré fer)", com per exemple comptar totes les estrelles que hi ha a la nit, fer senyals de llum de bona nit per la finestra, jugar a futbol o pujar al cirerer. I és aquesta última idea la que més l'atreu. 

Però la Mafalda (i el mateix lector) s'adonarà gràcies als seus pares i familiars, i també amb l'ajuda d'una persona molt especial, l'Estela, la conserge romanesa de l'escola, que hi ha coses que són realment importants i que no depenen de la nostra visió. Descobrirà i entendrà la cèlebre frase d'El petit príncep: "L'essencial és invisible als ulls", i que passi el que passi un no s'ha de rendir mai de la vida. Però és cert que també viurem moments realment tristos en què la Mafalda, degut a la seva poca visió, es trobarà molt limitada en fer coses que els seus amics sí que poden, i moments en què es trobarà engolida per la impotència de la seva injusta situació.

Així doncs, La distància fins al cirerer és un enorme cant de valentia i tendresa, que ens farà reflexionar i gaudir d'un relat tan ben escrit i d'una sensibilitat exquisita, que ens tocarà el cor. La Mafalda es quedarà durant temps amb nosaltres, n'estic segura, i la seva història, com la de l'autora i com la de molts altres, ens guanyarà i ens farà pensar en la importància de les petites coses i de les que són realment importants, deixant enrere aquelles que no ho són tant, encara que ens ho sembli. Per mi ha estat una de les millors lectures del que va d'any, i que, per si no ha quedat prou clar 😉, recomano moltíssim.

.· puntuació 🌕🌕🌕🌕🌕