El tatuador d'Auschwitz, Heather Morris

Fitxa tècnica
Títol original: The Tattooist of Auschwitz
Autora: Heather Morris
Editorial: Editorial Amsterdam (clica per anar a la web de l'editorial)

Any de publicació: 2019

Número de pàgines: 304

Gènere: Narrativa, novel·la històrica

Sinopsi d'El tatuador d'Auschwitz

Basada en la gran història real d’amor i supervivència de Lale i Gita, dos joves que van aconseguir, contra tot pronòstic, sobreviure a l’Holocaust.

L’abril de l’any 1942, Lale Sokolov, un jueu eslovac de vint-i-tres anys, és traslladat al camp d’extermini d’Auschwitz-Birkenau. Els oficials de les SS pensen que el seu do de llengües és indicat per a la feina de tatuar als presos el número que els prendrà la identitat. En els dos anys i mig que passarà a l’infern del camp, testimoniarà mostres d’horror inimaginables, i protagonitzarà els actes més colpidors de valentia i solidaritat. Arriscant la seva vida i fent ús de la seva posició de privilegi, intercanviarà joies i diners dels jueus assassinats per obtenir menjar per als que encara sobreviuen.

Uns quants mesos després del seu trasllat, Lale consola una noia tremolosa abans de tatuar-li el 34902 al braç. Cap número li traurà del cap el seu nom: Gita. Una llum en la tenebra. L’amor de la seva vida.

Setanta anys més tard, Lale decideix trencar el silenci amb què havia segellat aquesta història d’amor extraordinària. El talent de Heather Morris l’ha convertida en un gran èxit internacional.

«Hi haurà un demà per a nosaltres. La nit que vaig arribar aquí em vaig jurar a mi mateix que sobreviuria a aquest infern. Sobreviurem i crearem una vida en què serem lliures per besar-nos quan vulguem, per fer l’amor quan vulguem.»

Impressions

Abril de 1942. Al camp de concentració i extermini d'Auschwitz-Birkenau arriba, procedent de Praga, el jove Ludwig Eisenberg, a qui tothom coneix com en Lale. Setanta anys més tard i a Austràlia, en Lale explicarà la seva vivència al terrible camp de concentració a la Heather Morris, qui s'encarrega de donar llum i articular en un llibre una història plena de tristor i horror, però també, i sobre tot, plena d'esperança i d'amor.

En Lale és un jove eslovac procedent d'una petita població anomenada Krompachy, on encara hi viuen els seus pares i els seus dos germans. Ell, per això, viu a la capital, Bratislava, on gràcies a la seva tenacitat però també al seu carisma, ha aconseguit una bona feina. Però la invasió de Txecoslovàquia per part dels nazis fa que els jueus es trobin en l'ull de l'huracà. Com ja sabem, molts d'ells van ser obligats a deixar les seves llars i portats en trens per a animals a camps d'extermini. O, com en cas d'en Lale, que va escollir presentar-se voluntàriament davant les autoritats per anar als "camps de treball" dels alemanys perquè així deixessin tranquil·la la seva família. 

D'aquesta manera arriba en Lale a Polònia, al terrible camp d'extermini d'Auschwitz, el pitjor de tots, organitzat realment en dos camps: un d'administratiu, però on també es trobaven cel·les d'empresonament o el famós mur dels afusellaments i que era anomenat Auschwitz; i a quatre quilòmetres, es trobava Birkenau, el camp de concentració que tots coneixem de les pel·lícules (o com en el meu cas, per haver-ho visitat ara fa uns anys), amb la via del tren que entrava dins del camp mateix, els miserables barracons i les cambres de gas. 

El testimoni d'en Lale és esgarrifós, però només és una pinzellada del que allà es devia haver viscut. Malgrat això ens fem una idea de la crueltat i la duresa en què havien de sobreviure els presoners, i les execucions diàries i sense cap motiu aparent, les contínues humilacions, les dures jornades laborals, la desnutrició o les morts, o més bé l'extermini, en les tristament famoses cambres de gas. En Lale al poc d'arribar és escollit com a ajudant del Tätowierer, és a dir, el pres que s'encarregava de tatuar el número de presoner als pobres desgraciats que arribaven al camp. Tots havien de quedar marcats de per vida, una vida que a molts se'ls hi escapava ràpidament, o altres com a en Lale els hi recordaria sempre tot el que allí havien hagut de patir. Deseguida en Lale es convertirà en el Tätowierer i podrà "gaudir", d'una millor situació dins del caos més absolut. Té una habitació per a ell sol i rep una quantitat doble de menjar. Però això ho revertirà en ajudar als altres presoners, i serem testimonis de situacions d'una solidaritat immesa entre presoners, entre persones. 

L'altre focus on tindrem l'interès posat serà en la impressionant història d'amor entre en Lale i la Gita, una jove, també eslovaca, que coneix al camp. El seu primer encontre és quan en Lale li ha de tatuar el seu número de presonera. 34902, un número que no oblidarà mai. Els seus ulls es troben i a partir d'aquell moment el seu futur quedarà unit per sempre. 

«En acabar, aguanta la mà de la noia una mica més del que cal i la torna a mirar als ulls. S'esforça a fer un lleu somriure. Ella n'hi retorna un d'encara més lleu. Els ulls de la noia, però, ballen davant seu. Quan mira aquests ulls, el cor d'en Lale sembla que s'aturi i alhora es posi a bategar per primera vegada, ben fort, gairebé amenaçant de saltar-li del pit. Mira al terra i nota un balanceig sota els peus.»

Sobre el terror que van causar els nazis s'han escrit milers de llibres, s'han rodat multitud de pel·lícules i és un tema que sembla que mor mai, i que capta l'interès de moltes persones. És bo, doncs significa que no volem oblidar, i que mai un llibre o un film està de més, però en aquest particularment es desprèn una tendresa durant tot el relat que el converteix en una lectura més que recomanable. M'he deixat emportar per una narració elegant i tendra, que alhora ens estava explicant traços d'un horror que no està tan allunyat en el temps com ens pot semblar. Alhora també ha sabut transmentre'ns una història d'amor molt particular, entre dues persones normals, però en una situació extrema i per a res normal. La devoció d'en Lale vers la Gita, i la generositat d'aquesta, et posen la carn de gallina i moltes vegades llàgrimes als ulls. Sens dubte, l'autora ha sabut construir un llibre rodó, on la crueltat està en tot moment present, però també és cert que s'ha tractat d'una manera senzilla i com he dit, amb una sensibilitat extraordinària. 

Per acabar, llegir El tatuador d'Auschwitz ha estat un vertader plaer i no em canso de recomanar-la, doncs per la seva tendresa i pel valor del testimoni dels personatges protagonistes, la fan una lectura imprescindible, sobre tot si us agraden les històries ambientades en aquesta trista etapa. La història d'amor d'en Lale i la Gita, però també les històries de presoners anònims, són dignes de recordar i no deixar que morin mai. 

. · puntuació 🌕🌕🌕🌕🌕