Mentides consentides, Michael Hjorth & Hans Rosenfeldt

Fitxa tècnica
Títol original: En högre rättvisa
Autors: Michael Hjorth i Hans Rosenfeldt
Traductora: Cristina Sala
Editorial: Columna edicions (clica per anar a la web de l'editorial)
Sèrie Bergman 6

Any de publicació: 2019

Número de pàgines: 560

Gènere: Novel·la negra

Sinopsi de Mentides consentides

Hi ha un assassí en sèrie que corre lliure per la ciutat. Droga les seves víctimes, els tapa el cap amb un sac i les viola. A partir de la mort d’una de les noies, el grup de crims violents, que inclou el polèmic i cínic psicòleg criminalista Sebastian Bergman, es desplaça fins a Uppsala, per investigar aquests crims i trobar-ne l’autor. A la difícil investigació s’hi suma que dins del grup d’investigadors hi ha problemes d’entesa, entre els quals destaca la relació de Bergman amb la seva filla, que també és criminalista i que el menysprea profundament.

La barreja entre suspens i tensió emocional fa d’aquesta nova entrega de la sèrie Bergman una lectura indispensable per als seus fans i també per a qualsevol que es vulgui enganxar a una bona novel·la.

Impressions

I ja van sis. Sis llibres que conformen una de les sèries de novel·la negra més aclamades actualment i de les que jo no m'he perdut ni un. I sempre ho dic, crec que és una de les sèries que més convé llegir en ordre, perquè la vida personal dels seus protagonistes té un pes molt important, i a més ens perdríem l'emoció i la tensió que moltes d'aquestes subtrames ens han anat regalant al llarg de totes les lectures.

Després de l'apoteòsic final de Càstigs justificats, el nostre principal protagonista, Sebastian Bergman es troba fora de la policia. Ara es dedica a escriure llibres i a voltar per Suècia per promocionar-los, però no està precisament d'allò més emocionat amb aquesta nova etapa. Sobre tot perquè està allunyat de la seva filla i això sí que li sap especialment greu. Per una altra banda, a Uppsala es troben en estat d'alerta donat que s'estan produint diverses violacions a la ciutat i sembla que tenen un denominador comú ja que algunes de les víctimes es coneixen. Precisament en aquesta comissaria es troba treballant des de fa poc la Vanja, a les ordres de l'Anne-Lie que d'esquena a aquesta, convencerà en Sebastian perquè se sumi com a col·laborador en la investigació que s'està duent a terme. I dos i dos, quatre. En Sebastian no hagués acceptat la feina, però quan s'assabenta que això suposarà treballar de nou amb ella, hi accedeix de seguida.

A més, l'enduriment dels mètodes d'aquest violador i quan finament hi ha una mort, provoca que l'equip del Riksmord, és a dir, en Torkel, en Billy i la Ursula s'hagin de sumar a la tasca de la policia d'Uppsala per atrapar l'assassí. Per tant, d'aquesta manera tenim sobre la taula de nou tots els personatges que des d'un bon inici ens han acompanyat en aquesta sèrie, units en una nova investigació i alhora protagonistes de les seves pròpies subtrames. En Torkel es troba en un núvol, ja que la relació amb la Lise-Lotte s'està assentant, el pobre home ja no recordava què era gaudir d'una vida feliç amb algú que t'esperi a casa i es preocupi com t'ha anat el dia. En Billy segueix submergit en els seus fantasmes i en les seves pròpies tenebres, i de fet, en aquesta nova entrega, la seva vida es complicarà més i més. Per la seva banda, la Ursula es troba en un moment estrany en la seva vida, doncs no ha estat mai sola i ara ha d'aprendre a viure sense un home al seu costat. I la Vanja, que per una banda gaudeix d'una vida de parella molt feliç però la seva vida familiar continua sent un autèntic desastre.

Podríem dir que tan Mentides consentides com els anteriors títols, però especialment aquest últim, són dels llibres del gènere negre on més es tracta la vida privada dels seus protagonistes, fins al punt que de vegades ha estat un pèl excessiu i ha sobrecarregat una mica la lectura en detriment de la trama principal, en algun moment massa absent. Però això va a gustos, lògicament, i de fet a mi m'agrada que els personatges tinguin vida pròpia i es profunditzi en les seves relacions personals, però com dic a vegades pot aclapar massa protagonisme i restar-ne a la trama principal.

Com en els anteriors llibres, els autors se serveixen d'un narrador omniscient per oferir-nos una visió àmplia de totes les històries que vesteixen aquesta lectura. A banda del narrador, ens trobem davant una novel·la coral doncs a cada capítol es dóna veu a cadascun dels personatges que conformen aquesta sèrie, i també a les víctimes i fins i tot l'assassí protagonitza alguns capítols en què ens aproparem, lleugerament, als seus pensaments i a la seva motivació.

Per finalitzar, Mentides consentides és una lectura indispensable si hem llegit els anteriors títols d'aquests dos autors suecs que ens han fet passar tantes bones estones; i en general per tots aquells lectors que gaudim del gènere, doncs com he dit aquesta sèrie val molt la pena i és una de les millors que podem trobar actualment. Si bé també és cert que potser no és el títol més rodó dels llegits fins ara, els autors repeteixen ingredients que la fan addictiva i amb un ritme àgil, que es pot veure ensopit en ocasions per les subtrames personals, però que en global resulta una lectura d'allò més recomanable, dinàmica i amb una trama principal ben definida i desenvolupada.